El Campello Digital

Un home major, al voltant dels huitanta anys, travessa la carretera dubitatiu, des de l’interior d’un cotxe que no fa soroll sent un crit que no entén. El senyor Colomer ha perdut tot el que omplia la seua vida, no té por ni ganes de viure. La seua parella ha faltat i només la insistència d’un remitent que les últimes setmanes li ha plenat la bústia de cartes per a renovar el document d’identitat l’obliga a baixar a la ciutat a fer el tràmit administratiu. Ho fa a contracor. És 2060 i fa dècades que no ix de la seua pedania, un municipi gairebé abandonat, on no va pràcticament ningú que no és d’allà, un reducte aïllat. Era la seua dona qui de tant en tant s’encarregava de treure diners, demanar algun medicament de la farmàcia ambulant, saludar els pocs familiars que hi anaven quedant.